jueves, 2 de abril de 2015

Les putes receptes de la iaia - Jofre Martell


Títol: Les putes receptes de la iaia
Autor: Jofre Martell
Il·lustrador: Pere Mejan
Saga: No.
Editorial:  La Galera (Bridge)
Idioma: Català
Pàgines: 192
Preu: 16,95€
ISBN: 9788494261701



Sinopsi

Un dels blogs de més èxit de la blogosfera catalana ara fa el salt a les llibreries. Les putes receptes de la iaia és un recull de receptes senzilles explicades d'una manera clara i directa i, sobretot, molt divertida. Els títols de les receptes ho diuen tot: "Putos peus de porc a la catalana", "El rom cremat és la polla", "Stop gordos: bròquil al forn"... El llibre està adreçat sobretot a joves que s'acaben d'independitzar i no saben ni on para la cuina de casa seva. Però per disfrutar d'aquest llibre no és indispensable tenir necessitat o ganes de cuinar; només cal tenir ganes de passar-s'ho bé amb l'humor estripat i irreverent d'aquesta iaia cuinera i el seu nét.

La meva opinió

Avui us recomano un llibre del que segurament ja n’heu sentit a parlar o inclús és possible que ja conegueu, ja que avans de ser un llibre va ser un blog (amb un èxit total de visites). De totes maneres, per si hi ha algun despistat que viu en una dimensió paral·lela, us vull parlar de Les putes receptes de la iaia.

Aquest llibre, com molt bé heu deduït, és un llibre de cuina.
Un recull de 114 receptes que, amb un to desenfadat i sense cap mena de tecnicisme dels grans xefs, ens apropa a una cuina entenedora, fàcil de portar a terme, i el més important, molt divertida.

Trobem doncs un assortit ben ampli per cuinar i alegrar la panxa del nostres convidats. Per exemple, com a primer plat podem aprendre a fer els Putos espaguetis a la carbonara, Les putes patates d’Olot, Amanides o pollastres de diferents maneres; de segon podem aprendre a cuinar els Callos  a la madrilenya, els Putos canelons de Nadal, un especial postguerra o un puto conill amb bolets.
Pel que fa a postres, tampoc es queda curt i ens trobem receptes del tipus: Un tiramisú de cagar-s’hi, magdalenes, etc...
I per a rematar la jugada, aprendrem a fer els licors que millor acompanyaran el nostre menú: Rom cremat, ratafia...
 I tot amb un to d'allò més desenfadat.
Sens dubte, Les putes receptes de la iaia ha estat tot un descobriment per a molts joves que no tenien ni idea de cuinar i que ara, gràcies al Jofre Martell, han trobat l’excusa perfecte per a llançar-s’hi de cap i provar-ho d’una puta vegada.

El llibre està plegat d’il·lustracions que acabes d’arrodonir aquest receptari i el converteixen en una puta obra d’art. El mestre il·lustrador és el Pere Mejan.

Un llibre de receptes per a dummies i no tan dummies amb el que aprendre a cuinar mentre et diverteixes és posible. Ah! I aprendre a fer servir correctament la puta llengua catalana.

Un llibre amb el qual no us equivocareu aquest Sant Jordi. O si creieu que el que més adient és un llibre d'historia, també podeu trobar i dels mateixos autor i il·lustrador; La puta historia de Catalunya. Jo encara no l’he descobert, però em dona la sensació que amb ell, m’aprendré la historia de Catalunya d’una puta vegada.

El coneixíeu, aquest llibre?
L’heu llegit?

Ja em deixareu les vostres impressions.


Reseña en castellano

Hoy os recomiendo un libro del que seguramente ya habéis oído hablar o incluso es posible que ya conozcáis, ya que antes de ser un libro fue un blog (con un éxito total de visitas). De todos modos, por si hay algún despistado que vive en una dimensión paralela, os quiero hablar de Las putas recetas de la abuela.

Este libro, como bien habéis deducido, es un libro de cocina.
Una recopilación de 114 recetas que, con un tono desenfadado y sin ningún tipo de tecnicismo de los grandes chefs, nos acerca a una cocina comprensible, fácil de llevar a cabo, y lo más importante, muy divertida.

Encontramos pues un surtido bien amplio para cocinar y alegrar la barriga de nuestros invitados. Por ejemplo, como primer plato podemos aprender a hacer los Putos espaguetis a la carbonara, Las putas patatas de Olot, Ensaladas o pollos de diferentes maneras; de segundo podemos aprender a cocinar los Callos a la madrileña, los Putos canelones de Navidad, un especial posguerra o un puto conejo con setas.
En cuanto a postres, tampoco se queda corto y nos encontramos recetas del tipo: Un tiramisú de cagar en ella, magdalenas, etc ...
Y para rematar la jugada, aprenderemos a hacer los licores que mejor acompañarán nuestro menú: Ron quemado, ratafía ...
 Y todo con un tono de lo más especial.

Sin duda, Las putas recetas de la abuela ha sido todo un descubrimiento para muchos jóvenes que no tenían ni idea de cocinar y que ahora, gracias al Jofre Martell, han encontrado la excusa perfecta para lanzarse de cabeza y probarlo de una puta vez.

El libro está plegado de ilustraciones que acabas de redondear este recetario y lo convierten en una puta obra de arte. El maestro ilustrador es el Pedro Mediano.

Un libro de recetas para dummies y no tan dummies con el que aprender a cocinar mientras te diviertes es posible. Ah! Y aprender a utilizar correctamente la puta lengua catalana.

Un libro con el que no os equivocaréis este Sant Jordi. O si creéis que es más adecuado un libro de historia, también puedes encontrar del mismo autor e ilustrador; La puta historia de Cataluña. Yo todavía no lo he descubierto, pero me da la sensación de que con él, aprendré la historia de Cataluña de una puta vez.

¿Conocíais este libro?
¿La habéis leído?
Ya me dejaréis vuestras impresiones.

3 comentarios:

  1. No fa massa el vaig llegir...l'única conclusió coherent (després de la recent edició del seu segon títol) a treure'n és que l'autor, escriptor, no és.
    Persona interessada en que l'intel·ligència i la qualitat cultural dels seus congèneres augmenti, tampoc.

    Ara, que és algú amb una visió mercantil notablement aguda, que no té escrúpols en sacrificar els dos factors anteriorment esmentats (escriptors que més o menys estimen la literatura i la respecten, i individus Realment Compromesos amb l'evolució cultural més enllà de beneficis), d'això, que no nos quepa la menor duda.

    No és cap sorpresa, però.Avui en día - i malhauradament amb totes les disciplines artístiques i culturals de valor - tothom s'hi atreveix.Observem panorama similar en música, art plàstic, fins i tot en ciències formals s'hi ha posat cullerada.
    I més quan s'olora públic massiu i diner fàcil.

    Tampoc carregarem individualment contra algú essent aquesta tendència, més aviat, símptoma d'una època.

    Això, no obstant , no és res més que l'humil i totalment carent de valor opinió d'un servidor.

    Adjunto a continuació què en deien, d'assumptes similars, pesos pesants com A.Camus o J.P Sartre de la matèria:

    "És fàcil assolir l'èxit.El que és díficil és mereixer-lo."

    "Al S.XVIII (a l'època de Racine, Fenélon i Pascal) escriure es considerava una rara impertinència i l'autor mai en tenia prou talent per fer-se perdonar l'escriure."


    Tiempos pasados...¿siempre fueron mejores?


    P.D: el preu, d'escàndol.

    ResponderEliminar
  2. Perdó, em deixava l'opinió al respecte de l'estimat filòleg de Leipzig, que probablement sintetitza encara amb més lucidesa el perquè de tot plegat:

    "Tot s'hi val perquè ja Res Val"

    Mentrestant, s'em ha acudit un vers.

    De fet, no és digne ni com a epitafi d'una fosa comuna, però ja que es qualifica a un seguit d'insults sense cap gràcia, agudesa ni ironia, d'humor "irreverent", exigeixo que la meva frase de pa sucat amb oli també sigui elevada una o quinze categories per sobre del que correspon:

    "Noi, agafa els diners i no pensis en res més".


    Salut

    ResponderEliminar
  3. Un es pregunta, com a mínim, encuriosit, com és que un llibre de receptes, que n'hi ha centenars ja omplin les nostres llibreries - per a joves i vells, per casats i solters - ha pogut arribar a un índex de ventes d'aquest calibre.

    Cal remarcar que alguns dels títols ja existents han estat elaborats per chefs professionals, que m'atreviria a dir, digueu-me agosarat, que tenen alguna cosa més a dir en matèria gastronòmica que la nostra impertinent, vull dir, irreverent, iaia.

    Resulta plausible aventurar que rera aquesta publicació hi hagués una causa estrictament mercantil, un estudiat pla de mercat del qual la publicació del llibre n'és només un efecte?


    Qui sap...el que si sabem és que aquesta iaia cada dia s'ens està tornant més "xula", i no contenta amb donar-nos les seves innocents receptes culinàries, ara treu pit i s'hi atreveix amb temàtica de més envergadura com l'història de Catalunya.

    Rebrem, l'any que ve o, que carai, a finals d'aquest mateix any,veient el ritme, el boom editorial "La puta història de la bioquímica de proteïnes de la iaia"?


    Qui sap...

    Deo Gratias

    ResponderEliminar

Tus comentarios son muy importantes para mi.
Gracias por participar
;)