martes, 23 de agosto de 2016

La vídua - Fiona Barton


Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Saga: No.
Idioma: Català
Editorial: Columna
Pàgines: 512
Preu: 19,50€
ISBN: 9788466420945

Disponible en castellano por Planeta


Sinopsi

“En els judicis importants ―crims sonats i terribles que han omplert titulars― m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber.
Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell.
Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”.
Fiona Barton


La meva opinió

La vídua és una novel·la que em va cridar poderosament l’atenció només veure-la a les novetats de Columna. A més, la promesa de tafanejar en els secrets familiars, al més pur estil de La noia del tren (novel·la que vaig gaudir de valent) va acabar de fer-me decidir.

Ens trobem amb una trama de segrest infantil i xarxa de pornografia infantil i abusos sexuals. El tema no acaba de ser del tot explícit, però tracta el tema des de tres veus principals que ens van introduint en matèria viatjant del present al passat. Els tres son: La periodista, que busca l’entrevista de l’any per escalar posicions en la seva carrera; L’inspector, encarregat de trobar el segrestador d’una nena; i La vídua, dona del màxim sospitós del segrest. A banda d’aquests tres, també ens posarem en la pell de la mare de la nena i del marit de la vídua, però no serà fins ben entrada la novel·la.

El llibre ens l’ofereixen com un thriller, tot i que la investigació del segrest i la trama de pornografia que hi ha al darrera no son l’eix central. Per a mi, es tracta d’un thriller domèstic, on el que mes ens interessa, com a lectors, és conèixer els detalls íntims de la parella, saber si menteixen, callen o no saben res del que succeeix.

A mi, personalment, m’ha agradat molt i l’he gaudit. De fet ja l’he recomanat a varies lectores ;) Penso que és una lectura escrita des de la proximitat que treu a la llum un punt de vista d’un personatge secundari que sempre esta presents als judicis.

En resum, crec que La vídua agradarà a un públic molt ampli i no defraudarà a cap lector. Tanques un capítol i desitges començar el següent. Un llenguatge directe i proper amb un tema angoixant, i uns protagonistes perfectament dibuixats.
Sí. Has de llegir La vídua!!



Gràcies a Columna.

miércoles, 10 de agosto de 2016

Alex - Pierre Lemaitre


Títol: Alex
Autor: Pierre Lemaitre
Saga: Si, Saga Verhoeven, 2 de 4.
Idioma: Català
Editorial: Bromera (L’Eclèctica)
Pàgines: 320
Preu: 19,95€
ISBN: 9788490265475

1- Irène


Sinopsi

Una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l'interior d'una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhoeven només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible.

Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d'estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Alex en realitat? Lenigma mantindrà Verhoeven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions.

La meva opinió

Si el primer cas de l’inspector Camille a la novel·la Irène em va encantar, en aquesta segona part, Alex, us puc ben assegurar que es tracta d’una novel·la d’infart.

Em feia una mica de por que no estigues a l’altura, però abans de començar ja us puc dir que inclús la supera.

En aquest llibre s’alternen els capítol entre l’Alex y l’inspector que investiga els fets, la desaparició de la primera. Són molt curts, i això fa que la lectura sigui molt més addictiva. En tot ells passa quelcom que ens deixa amb un nus a la gola. Contínuament penses “un capítol més i plego”, però no ho pots fer. J

La intriga, el misteri, l’acció... Lemaitre deixa ben clar que és un geni i que domina aquests arts a la perfecció. Una novel·la carregada de girs, sorpreses i imatges violentes i explicites (no aptes per a lectors aprensius), que ens condueixen cap a un final del tot imprevisible.

I per acabar, un consell: llegiu primer Irène. Sinó correu el risc de conèixer un súper spoiler al principi d’Alex.


En definitiva, Alex és una trepidant novel·la que atrapa i enamora amb imatges dures, intriga fins al final i girs que ens deixaran amb la boca oberta. Una excel·lent segona part. Sis plau, feu-me un favor: comenceu a llegir aquesta saga negra, ja. Després em doneu la vostra impressió. Bona lectura!!

lunes, 8 de agosto de 2016

Irène - Pierre Lemaitre


Títol: Irène
Autor: Pierre Lemaitre
Saga: Si, Saga Verhoeven, 1 de 4.
Idioma: Català
Editorial: Bromera (L’Eclèctica)
Pàgines: 352
Preu: 19,95€
ISBN: 9788490264935



Sinopsi

El meticulós inspector Verhoeven ha aconseguit la vida perfecta. Malgrat que amb el seu físic -conseqüència de la hipotròfia amb què va nàixer- no ho ha tingut gens fàcil, per fi s'ha guanyat el respecte dels seus col·legues i està feliçment casat amb la meravellosa Irene, amb qui espera el seu primer fill. Tanmateix, s'enfronta a un assassinat salvatge i sap que aquest cas no serà com cap altre. Quan la notícia d'aquest paorós crim es fa pública, la premsa parisenca seguirà les passes de l'inspector fins al mil·límetre i cada moviment seu apareixerà en primera plana. L'assassí, que comença a ser conegut com a «el novel·lista», ret amb cada assassinat un homenatge macabre a les escenes de les novel·les negres. Escrutat voraçment per l'ull públic, aquest cas esdevé un duel implacable entre perseguidor i perseguit on tan sols pot haver-hi un guanyador.

La meva opinió

Feia molt de temps que la lectura l’Irène m’atreia per les bones critiques que n’havia llegit. El meu dilema era: el llegeixo en català o en castellà? La resposta em va venir per la portada de l’edició catalana de Bromera que em sembla genial i molt encertada, com tota la saga.

Ara ja fa uns mesos que el vaig llegir i la veritat és que no he deixat de recomanar-ne la lectura.

Ens trobem al davant d’una novel·la negra on acabarem coneixent les intimitats dels seus personatges i on ens endinsarem en les seves vides fins a un final explosiu en majúscules.

Els assassinats que ens regiraran l’estomac són brutals i tenen una base literària. Això vol dir que l’autor es basa en obres que plasmen la mort con a essència. L’encarregat de desemmascarar a l’assassí es el comandant Camille Verhoeven de la policia francesa. Un heroi molt peculiar que em va sorprendre molt al principi i em va anar captivant a mida que avançava la lectura.

La veritat és que no us vull avançar res més per por de que se’m pugui escapar algun spoiler, però sí us diré que el títol original del llibre és “Travail soigné” (Treball somiat), un títol que no ens dir gaire res i que al nostre país s’ha canviat per Irene. Penso que està ben encertada però alhora és una errada. Ja que quan comences a llegir i t’adones que hi ha un personatge que es diu Irene, és inevitable que el cap ens comenci a donar mil voltes. ;)


En definitiva, Irène és un llibre del gènere negre que ens regirarà per dins. Amb un heroi especial que captiva i una trama addictiva que ens obligarà a seguir fins al final. Una novel·la que parla de novel·les dins d’una altra novel·la. Un llibre que no et pots perdre de cap manera.

sábado, 6 de agosto de 2016

La casa d'Hades (Els herois de l'Olimp, 4 de 5) - Rick Riordan


Títol: La casa d’Hades
Autor: Rick Riordan
Saga: Si, Herois de l’Olimp, 4 de 5.
Idioma: Català
Editorial: La Galera (Kimera)
Pàgines: 584
Preu: 16,95€
ISBN: 9788424651657

4- La casa d'Hades
5- La sang de l'Olimp



Sinopsi

Els tripulants de l'Argo II tenen dues opcions. La primera, tornar a casa amb l'estàtua d'Atena i intentar evitar la guerra entre el Campament Mestís i el Campament Júpiter. La segona, continuar el viatge fins a la Casa d'Hades, on hauran d'intentar obrir les Portes de la Mort, rescatar els seus amics Percy i Annabeth (si encara estan vius) i evitar que els monstres s'escampin pel món real. Facin el que facin, ho hauran de fer de pressa perquè el temps s'acaba.
Penúltim llibre de la sèrie.
Els Herois de l'Olimp: com més ens acostem al final, més grans són els reptes.

La meva opinió

Si hi ha una opinió que destaqui sobre les altres després de llegir aquest llibre és sens dubte un còctel emocional. Suposo que ja teniu clar que els anteriors llibres de la saga Els herois de l’Olimp, son un cúmul de sentiments, aventura, acció... Que abans inclús que la saga dels Déus de l’Olimp, on vam conèixer el Percy ja destacava per damunt de les altres. Ara ens trobem molt a prop del desenllaç (només quedarà un llibre) i tancar l’aventura. És per això que aquest llibre en concret és com un concentrat que ens evocarà a una lectura trepidant fins a la darrera pàgina.

La casa d’Hades segueix el mateix estil que els anteriors llibres. És a dir, un narrador que, per capítols, s’anirà centrant i narrant els sentiments dels set tripulants de l’Argo II, que un cop superat el “traumàtic” final del llibre anterior, els protagonistes es troben dividits en dos fronts.

En aquesta lectura us heu de preparar per una aventura colossal que us enganxarà amb tanta informació i detalls del que el món dels Déus en té preparat. Riordan aconsegueix que l’interès per la lectura no decaigui ni un instant. Fent-nos patir de valent alhora que ens regala grans moments. És un expert en el control narratiu.

Els mites, llegendes i la mitologia segueixen sorprenent i ens permet aprendre o refrescar un tema que, agradi o no, aconsegueix atrapar-nos. Això sí, sense deixar de perdre acció, aventura, baralles, amor, humor....

Els personatges de La Casa d’Hades han evolucionat molt, y ja es veu una clara diferencia entre aquells nois que vam conèixer fa temps i els que ara tenim al davant. El món s’ha tornat més fosc i perillós i tenim situacions complicades que ens posaran dels nervis.
Tenen una personalitat molt ben dibuixada, plena de llum i ombres. ;)

Pel que fa al final del llibre... només us diré que no acaba tan “bèstia” com l’anterior, però que tinc la sensació que es tracta d’un petit descans per caure de cap a l’últim capítol de la saga. I això fa por. Molta por.

En definitiva, La casa d’Hades és una lectura amb màgia, acció, aventura, amor i amistat en cada pàgina, fent impossible que deixis la lectura per a més tard. Un llibre que ens acosta al final de la saga amb uns personatges que han madurat i evolucionat molt. I com sempre us dic: si encara no coneixeu l’univers Percy Jackson, no sé a què espereu. Una saga imprescindible.



Gràcies a La Galera.

lunes, 1 de agosto de 2016

Batecs - Francesc Miralles i Javier Ruescas


Títol: Batecs
Autor: Francesc Miralles i Javier Ruescas
Saga: Si/No, 2 de 2. (Independents)
Idioma: Català
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 224
Preu: 9,95€
ISBN: 9788466141178

Disponible en castellano (Latidos) por SM


Sinopsi

Què pot passar entre dos desconeguts que estan separats per milers de quilòmetres? Què poden saber l'un de l'altre per les fotos que pengen i els textos que escriuen? I per què cada cop que reben un missatge els batecs del cor se'ls acceleren?

La meva opinió

Batecs és la segona part de Pulsacions (aquí la ressenya), novel·la escrita per Francesc Miralles i Javier Ruescas. En aquesta ocasió el llibre es torna a centrar en el format que van descobrir en l’anterior: un sistema de missatges semblant al Whatsapp, però amb millores substancials que barreja amb fotos i entrades de bloc que li donen un plus a l’edició.

En aquesta novel·la (independent a l’anterior), coneixerem a dos personatges que coincideixen a l’aeroport de Madrid i connecten a l’instant. Tot i la connexió inicial cadascun d’ells segueix un camí ben diferent. En Remo marxa a Los Ángeles i la Carol al Japó.

La historia inicial pot semblar molt senzilla, i la veritat és que la forma com està escrita li dona una simpatia i agilitat que es deixa llegir amb molta rapidesa.
Els personatges tenen caràcters molt diferents i alhora viuen en llocs molt diferents. I a traves dels missatges podem veure que experimenten una evolució gens precipitada i que transcorre amb bon ritme.

I els detalls que ens ofereix del mode de vida de les ciutats on viuen el Remo i la Carol li dona un punt extra força atraient; sobretot pel que fa a Tokio, amb la cultura i llegendes.

EL que m’ha sorprès gratament han estat les guspires de llum que ens dona un personatge sobre la vida dels protagonistes de Pulsacions. Un detall que connecta les dues histories. Genial.

Batecs és una novel·la juvenil escrita en un estil molt juvenil i ràpida de llegir. Original en la seva manera d’explicar la trama, fresca i sense mals de cap innecessaris. Perfecte per aquest estiu. Un regal per a tot fan de Miralles i Ruescas.



Gràcies a Cruïlla i Chordà Comunicació.