La vídua - Fiona Barton

Títol: La vídua

Autor: Fiona Barton

Saga: No.

Idioma: Català

Editorial: Columna

Pàgines: 512

Preu: 19,50€

ISBN: 9788466420945

Disponible en castellano por Planeta

Sinopsi

“En els judicis importants ―crims sonats i terribles que han omplert titulars― m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber.

Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell.

Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”.

Fiona Barton

La meva opinió

La vídua és una novel·la que em va cridar poderosament l’atenció només veure-la a les novetats de Columna. A més, la promesa de tafanejar en els secrets familiars, al més pur estil de La noia del tren (novel·la que vaig gaudir de valent) va acabar de fer-me decidir.

Ens trobem amb una trama de segrest infantil i xarxa de pornografia infantil i abusos sexuals. El tema no acaba de ser del tot explícit, però tracta el tema des de tres veus principals que ens van introduint en matèria viatjant del present al passat. Els tres son: La periodista, que busca l’entrevista de l’any per escalar posicions en la seva carrera; L’inspector, encarregat de trobar el segrestador d’una nena; i La vídua, dona del màxim sospitós del segrest. A banda d’aquests tres, també ens posarem en la pell de la mare de la nena i del marit de la vídua, però no serà fins ben entrada la novel·la.

El llibre ens l’ofereixen com un thriller, tot i que la investigació del segrest i la trama de pornografia que hi ha al darrera no son l’eix central. Per a mi, es tracta d’un thriller domèstic, on el que mes ens interessa, com a lectors, és conèixer els detalls íntims de la parella, saber si menteixen, callen o no saben res del que succeeix.

A mi, personalment, m’ha agradat molt i l’he gaudit. De fet ja l’he recomanat a varies lectores ;) Penso que és una lectura escrita des de la proximitat que treu a la llum un punt de vista d’un personatge secundari que sempre esta presents als judicis.

En resum, crec que La vídua agradarà a un públic molt ampli i no defraudarà a cap lector. Tanques un capítol i desitges començar el següent. Un llenguatge directe i proper amb un tema angoixant, i uns protagonistes perfectament dibuixats.

Sí. Has de llegir La vídua!!

Gràcies a Columna.