FIN DEL MUNDO (XXII) by Susana Vallejo


Una mujer con fuerza y decisión.
Unas palabras contundentes para el nuevo fin.
Sentirás... angustia.

Feliz Miercoles, Amigos.


Susana Vallejo


¿Quién es? 
Madrid, mayo de 1968. Estudió Publicidad y Relaciones Públicas en la universidad Complutense de Madrid. A los 26 años se trasladó a Barcelona, ciudad en la que reside desde entonces. Dice de sí misma que al “hacerse mayor” se convirtió en “una ejecutiva sin tiempo para escribir”, pero el destino quiso que acabara por dedicarse a realizar revistas y vídeos para el área de comunicación, y ahora puede compatibilizar su trabajo con lo que más legusta: contar historias. Autora de la pentalogía Porta Coeli y Switch in the Red, entre otras, y ganadora del premio Edebé.

Así comienza su relato: 
<< La chica se sentó sobre el taburete y se volvió hacia la inmensa cristalera para contemplar el paisaje.
En la playa las rocas arrancaban a las olas volcanes de espuma. El cielo era de un gris mate y denso. No se distinguía ni una nube, ni un pájaro ni una simple gaviota.
El camarero se acercó hacia ella.
—Casi parece un atardecer cualquiera. Nadie diría que se trata del último.>>

Y ahora en catalán:

Susana Vallejo

Qui és? 
Madrid, maig de 1968. Va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la universitat Complutense de Madrid. Als 26 anys es va traslladar a Barcelona, ciutat on resideix des de llavors. Diu de si mateixa que en "fer-se gran" es va convertir en "una executiva sense temps per escriure", però el destí va voler que acabés per dedicar-se a realitzar revistes i vídeos per a l'àrea de comunicació, i ara pot compatibilitzar la seva feina amb el que més li agrada: explicar històries. Autora de la pentalogia Porta Coeli i Switch in the Red, entre d’altres, i guanyadora del premi Edebé.

Així comença el seu relat: 
<<La noia va seure sobre el tamboret i va mirar a través de l’immens finestral per a contemplar el paisatge.
A la platja, les roques arrancaven a les ones volcans d’escuma. El cel era d’un gris mat i dens. No es distingia ni un núvol, ni un ocell, ni una simple gavina.
El cambrer es va apropar a ella.
—Quasi sembla un capvespre qualsevol. Ningú diria que es tracta de l’últim. >>

Comentarios

  1. Gracias por acercarnos más a esta joven escritora.

    Te invito a que visites nuestro blog http://elclubdelaslectoras.blogspot.com

    Un saludo

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Tus comentarios son muy importantes para mi.
Gracias por participar
;)

Entradas populares de este blog

Reseña - Noel et busca - Àngel Burgas

No em ratllis - Flavia Company

Ressenya [Català] - Ullals - Salvador Macip i Sebastià Roig